El passat 21 de gener, la plataforma Som Mediterrània, la qual agrupa associacions veïnals afectades per la regressió de la costa es van desplaçar a Madrid per demanar al Ministeri de Transició Energètica i Repte Demogràfic que actue. Parlem sobre el futur del litoral i les mesures a aplicar amb Eulàlia Sanjaume (Barcelona, 1949), la primera dona catedràtica de geografia física de la Universitat de València i experta en aquesta matèria. "Em temo que, potser, estem molt prop d'arribar a un punt de no retorn", avisa.
Per Violeta Tena
Eulàlia Sanjaume va formar part de la fornada de joves geògrafs que, al recer i amb l'empenta del mallorquí Vicenç Rosselló, van fer els primers estudis sobre la geografia del País Valencià allà per la dècada dels 70. Eren els temps en què tot estava per fer, també en aquest àmbit acadèmic. "A Roselló li dec que no em posara cap impediment per especialitzar-me en una matèria, la sedimentologia, que fins aleshores només feien els homes", explica Sanjaume, qui va ser la primera catedràtica del seu departament a la Universitat de València. La seua tesi, publicada el 1985, versava sobre Les costes valencianes; sedimentologia i morfologia'. N'és, per tant, una veu més que autoritzada.
Quines són les raons que expliquen el retrocés de la costa al Mediterrani?
La regressió de la costa no s'explica per una única raó sinó per múltiples factors. Un primer factor és la disminució de l'arribada al litoral de sediments a través dels rius . Sediments que abans arribaven amb total normalitat ara queden entrebancats en embassaments i presses que, originàriament, estaven pensats només per retenir l'aigua.
En segon lloc, hem urbanitzat quasi tota la franja litoral. Al marge de parcs naturals o zones amb especial protecció, de la Sénia fins a la frontera amb Múrcia només queden uns 1.100 metres a la zona nord i altres 900 metres en el sud.
En tercer lloc, la proliferació del que anomenem obres rígides, això és, els ports, els espigons o les defenses d'escullera, les quals alteren els paràmetres de la dinàmica marina. En quart lloc, s'ha produït la destrucció de la majoria de les dunes litorals sota passejos marítims i construccions, és a dir, l'artifització del sòl en zones dunars.
En cinquè lloc, és molt important l'alteració de les praderes de posidònia. Es tracta d'una fanerogama marina que no es pot plantar i que és molt sensible als aterraments, als canvis de temperatura... A tota la costa valenciana hi havia uns alguers espectaculars i han desaparegut pràcticament tots.
D'aquests factors, algun és més rellevant que els altres?
Tots són rellevants, però sobretot ho són la disminució d'entrada de sediments, la urbanització de tota la zona litoral i les zones rígides. A tot això caldria afegir un altre aspecte: l'expansió tèrmica de l'aigua del mar, que s'unfla amb l'increment de les temperatures. Això provoca, de moment, un increment lleu del nivell de la mar. A més, amb el canvi climàtic, els temporals són molt més freqüents i de molta més intensitat. Hem arribat a un punt en què tot és molt negatiu.
D'una altra banda, en les regeneracions de les platges s'està posant sorra més fina que la que hi havia. La meua tesi va ser sobre sedimentologia. En aquells moments, finals dels 70, principis dels 80, la mida mitjana de l'arena era de 0,29 mil·límetres. En els darreres mesuratges que he fet, de l'arena regenerada al sud del Xúquer, el diàmetre mitjà era de 0,14 mil·límetres. Estem posant arena que extraiem d'allà on podem, però que no té la mida adequada. Així, doncs, a cada temporal tenim que la sorra regenerada desapareix, si no completament, sí de forma molt notable, amb l'agreujament que aquesta arena se'n va mar endins i destrueix els alguers. Estem davant un peix que es mossega la cua: no arriben sediments, les obres portuàries entrebanquen el pas... I així el problema es va fent més i més gran.
El pitjor és que en alguns llocs on tenien platges de còdols, van demanar retirar els còdols i posar sorra, la qual cosa incrementa enormement l'erosió. És que, a sobre, no posen la sorra damunt de la pedra, sinó que retiren la pedra i posen sorra. Això, per exemple, ha passat a moltes platges de la província de Castelló. Cal mantenir els còdols.
A la vista d'aquesta conjuntura, i tot tenint en compte que les platges són ecosistemes naturals, però també espais de lleure i on es genera activitat econòmica, quina seria la solució més acceptable?
Des del meu punt de vista, seria fonamental que els sediments que estan retinguts en els embasaments es feren arribar, encara que siga artificialment, a les platges. Ens cal recuperar el material de riu que ara es queda entrebancat. Perquè, altrament, l'erosió no tindrà aturador.
"Ens cal recuperar els sediments que ara es queden entrebancats als embassaments"
D'una altra banda, la regeneració de les platges no s'hauria de fer com es fa ara. En lloc de dipositar arena a sobre de la platja emergida -allà on posem la tovallola-, caldria dipositar-la des d'on trenquen les ones mar endins fins, com a mínim, on hi ha les barres submergides. La majoria de les platges del golf de València tenien un perfil molt suau, de forma que les ones que tenien una altura important no trencaven a la vora, sinó molt abans, amb la qual cosa l'onada arribava a la vora molt mansa. A poc a poc, però, aquests pendents s'han incrementat. Així doncs, a mesura que s'amplia el pendent, l'onada trenca més prop de la vora o en la mateixa vora. Això provoca que hi haja platges que són gairebé com una piscina, amb el resultat que tota l'energia s'acaba dissipant a la vora. Per tant, les regeneracions s'haurien de fer dins l'aigua.
D'on hauria de procedir la sorra?
En primer lloc, dels embasaments. Ara mateixa hi ha molta sorra que s'extrau del mar, però aquesta sorra és massa fina. Això no soluciona les coses. I hem d'assumir que, allà on hi havia còdols, cal posar còdols perquè és l'única manera que la platja es mantingui.
De qui és la culpa que tot això estigui passant? La culpa és de tots, encara que d'uns més que dels altres. Cal tenir en compte que tot açò comença en la dècada dels 60, quan en el franquisme es van entestar a fer més i més embassaments. I, alhora, va nàixer una nova indústria: la indústria turística, basada en la construcció desmesurada en zones de litoral. A partir dels seixanta hem passat d'estiuejar a la muntanya a estiuejar a la platja. Entre els seixanta i els noranta es va urbanitzar tota la costa per donar resposta a aquesta demanda.
En moltes ocasions, les associacions de veïns afectats reclamen la col·locació d'espigons. Quina opinió li mereix?
No, no, no. L'espigó és el pitjor que es pot demanar. L'espigó produeix més erosió. Les obres rígides són totes dolentes. Des de el meu punt de vista, els espigons no s'haurien de fer i si es fan, haurien de ser amb molt poca longitud dins la mar. En canvi, té molt més sentit adquirir material de riu o material de pedrera i posar arena de tres mil·límetres de diàmetre o còdols, perquè aquesta és la manera d'evitar que augmenti l'erosió. Si no, arribarà un moment que haurem de posar espigons paral·lels com fan des de fa segle a Països Baixos per fer els polders.
"L'espigó és la pitjor solució davant la regressió. Les obres rígides són dolentes"
Com?
Em referisc que a Països Baixos el nivell de la terra està per sota del nivell del mar. A partir del segle XII van fer aquests espigons per dessecar terra i, per tal que el mar no tornés a entrar. O comencem a fer parets, perquè l'aigua no continuï entrant, o no evitarem l'erosió. El que no pot ser és que arribem a mesures com aquesta.
A parer seu, la llei de Costes del 88, va ser una bona norma?
Jo crec que s'equivocava amb la concepció. Qui donava permís perquè es construís a primera línia de platja? Qui donava permís per fer espigons? I per fer les ampliacions dels ports? I per fer els passejos marítims? La gent que donava permís per fer això és la culpable que avui estiguem on estem. Els senyors que tenien una caseta de pescadors en una zona que ha estat catalogada com de domini públic i que ho havien construït fa més de cent anys, no tenen cap culpa d'estar dins del domini públic. Perquè probablement la seua caseta estava lluny de la mar i no tenen cap culpa que hi hagi erosió i, si hi ha hagut erosió, és culpa dels qui van donar permís per fer aquestes obres.
Tanmateix, la sensació, pel que vostè comenta, és que la solució a aquesta problemàtica es pot donar a molt llarg termini, destinant-hi molts recursos i canviant la concepció...
Sobretot requereix voluntat i educació ambiental. Cal que d'una vegada assumeixin que han de portar els sediments dels embassaments a les platges en bones condicions. Això seria el primer. En segon lloc, no haurien de donar permisos per fer més ampliacions de ports ni espigons. I cal incentivar la regeneració de les dunes allà on es pugui. I s'han de regenerar les platges amb material de diàmetre molt més gran que el que hi ha actualment. I, sobretot, cal que la platja submergida tingui un pendent molt suau, perquè així disminuirà l'energia d'onada.
Jo fa molt de temps que em barallo amb el port de València perquè ja fa molts anys que els grans ports dels Estats Units disposen d'una draga permanent que pren l'arena d'allà on s'acumula i la diposita allà on falta. És a dir, es fa de forma artificial allò que, sense el port, es faria de forma natural. El problema és que ara estem aplicant solucions senzilles, quan hauríem de donar solucions més complexes. Al pas que anem, la platja començarà a Albacete!
Ja que parlem d'ampliacions de ports, quina opinió li mereix l'ampliació del port de València?
El mal ja està fet. Abans de 2007 l'ampliació ja feia mal, però l'ampliació de 2007 va acabar de rematar-ho perquè a poc a poc l'ombra d'onatge, a mesura que s'ha ampliat el port, ha provocat que cada volta l'erosió avanci cap al sud de forma més intensa. Això va afectar Pinedo, després el Saler, el Morro de Gos...
La sensació, en tot cas, és que quan s'ha planificat el territori, s'ha tingut molt en compte els enginyers i molt poc els geògrafs. Diria que s'ha menystingut la feina dels geògrafs a l'hora de planificar els territoris?
Jo no tinc res en contra dels enginyers i puc entendre que els enginyers de camins, canals i
"Vam pensar que podíem fer qualsevol cosa, però hem acabat trencant les dinàmiques naturals"
ports visquin de fer obres. Però caldria trobar la manera que aquestes grans infraestructures tingueren una afecció menor sobre el territori i les dinàmiques naturals. Els enginyers saben molta matemàtica, resistència de materials... però, jo crec que en la seua carrera d'enginyeria no han tingut cap assignatura de física oceànica i, per veure les repercussions de les obres, caldria tindre idea de com funciona la dinàmica marina. Només ara, en els darrers temps, han començat a percebre que totes aquestes coses són importants. Perquè si seguim com fins ara, la situació és del tot inviable.
El que és evident és que ha mancat gestió del territori.
Totalment. Però jo crec que tampoc ningú no s'esperava que hi hagués aquesta explosió urbanística i turística. Estem en una mena de competició per veure qui acull més turistes i s'han fet barbaritats a les platges, per exemple, llevant còdols i posant arena. Es va pensar que es podia fer tot, i això no és així perquè hem acabat trencant les dinàmiques naturals. La sensació és que hi ha hagut molta ignorància.
Diria que Costes ha actuat amb prepotència?
No diria prepotència, sinó manca d'informació important.
Què li diria a un alcalde que ha vist que la platja del seu poble ha desaparegut per un temporal i que pateix perquè no la tindrà en bones condicions per a l'inici de la temporada turística?
Puc comprendre la seua preocupació, però hem de reflexionar i pensar en el llarg termini. El problema és que s'ha actuat amb molt de desconeixement i els temps polítics no casen bé amb els temps ambientals.
Vostè participa en xarrades amb associacions de veïns afectats. Què es troba en aquestes reunions, què els explica i amb quina sensació marxa d'aquestes reunions?
Hi ha de tot. Fa molts anys, una associació em va invitar a fer-los una xarrada. Ells esperaven que jo em manifestés a favor de col·locar una escullera, però el que jo els vaig dir fou que el millor era retirar l'escullera. I, clar, no els va agradar gens la resposta. Tot perquè no els vaig dir el que volien escoltar. El que no puc fer és anar als llocs i dir el que la gent espera que digui. Jo he de ser honesta amb la meua professió i amb els meus coneixements. L'únic que intento és transmetre aquests coneixements i fer pedagogia. Hi ha qui em creu i hi ha qui no em creu.
Ara ens volen vendre que el canvi climàtic és el causant del tot, i això no és cert. El canvi climàtic és important, clar que és important com a factor, però l'erosió ve de molt abans que començàrem a parlar del canvi climàtic.
Això mateix em deia un col·lega seu, Joan Mateu: que les problemàtiques són més complexes que ens volen fer veure...
I tant. Diem que la desaparició de les platges és culpa del canvi climàtic i això no és cert. En els últims anys el canvi climàtic té importància, però s'afegeix a tota la problemàtica que tenim pels ports, els espigons, els embassaments, etcètera.
Què passarà en el mitjà termini si les coses continuen com fins ara, és a dir, si es continuen aplicant les mateixes solucions que apliquem ara?
Si continuem aplicant les mateixes solucions que ara, desapareixeran les platges. Així de clar. Les platges s'estan erosionant molt ràpidament. Les dades de què disposem en l'actualitat són molt preocupants.
La sensació és que estem davant una mena de tempesta perfecta.
Sí, així és. Estem en una situació crítica a causa de totes les coses que hem fet malament des dels anys seixanta fins a l'actualitat pel que fa al litoral i si les solucions són les mateixes no arreglarem els problemes, perquè el que estem fent ara no serveix.
Al marge dels problemes a la costa, s'acumulen altres problemàtiques mediambientals terra endins: la contaminació dels aqüífers pels nitrats de l'agricultura intensiva; pels purins de la ramaderia intensiva; i l'emissió de CO2 a l'atmosfera pels combustibles fòssils.
La seua és una mena de "Veritat incòmoda", com la d'Al Gore...
Exacte. Ja fa molt de temps, quan feia classe d'acció antròpica, advertíem que tot açò era insostenible. Aleshores alguns alumnes em titllaven d'ecologista radical. Però saps què és allò que més em preocupa? Que em temo que, potser, estem molt prop d'arribar a un punt de no retorn.
Créditos: https://www.eltemps.cat/article/21099/si-continuem-aplicant-les-mateixes-solucions-que-ara-les-platges-desapareixeran#.Y9Zh43V9ZYI.facebook
.jpeg)